Sí, senyors: sóc una víctima de l'estadística. És ella qui fa que jo estigui sempre fora de lloc: no sé mai on és el cèlebre tros de pollastre que em toca i que es menja un altre. L'estadística enganya. Segons ella, jo, una dona de mitjana edat, de classe mitja (o ja no ho sóc), amb formació universitària, amb experiència laboral, amb un entorn familiar estructurat i amable, amb amistats de tota la vida, amb inclinacions culturals (cinema, literatura, premsa, música, viatges, fotografia... En fi) hauria de tenir feina i fer projectes i gaudir-los. Algú ha decidit que, estadísticament parlant, gent com jo sobra. I gent com tu. I, en canvi, estadísticament parlant, falta gent a llocs ben importants en un Estat del benestar: parleu amb gent que treballi a sanitat o ensenyament. Estadísticament parlant, estan fatal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada