Només amb el diari d'avui, concretament El País, tenim notícies substancioses i depriments:

Titulars:

1. "Los "bonos de la muerte" resucitan. Las grandes firmas de Wall Street promieven la titulización de los seguros de vida. La rentabilidad es mayor cuando antes mueren los asegurados."
2. "EE UU supera el centenar de quiebras bancarias."
3. "La traición de la socialdemocracia. Los partidos reformistas, convertidos en aparatos de gestión de poder, se han olvidado de la defensa de la igualdad contra el sistema de privilegios. Al incorporarse al "establishment" han perdido su razón de ser.
4. "La generación "peter pan" está hipotecada. España tiene casi 8 millones de treintañeros nacidos al final del "baby boom". Están desencantados y altamente endeudados.
5. "Trifulca entre payeses y Mossos d'Esquadra en una protesta por los bajos precios agrícolas. Veinte heridos entre los manifestantes y ocho policías lesionados en Reus."
6. "Familias hundidas por la crisis. El paro crónico abre un duro panorama de conflictos familiares."
7. " Financieros inquietantes. Las medidas anunciadas por el G-20 para sortear la crisis no van a servir de nada, según el jefe del Banco de Inglaterra."
8. "Euforia bursátil bajo sospecha. La fortaleza y la rapidez de la recuperación de los mercados lleva a cuestionar su solidez."
9. "España aún no ha tomado las decisiones para salir de la crisis."
10. "2010 será el peor año de la crisis."

Calen els comentaris?

Sóc una víctima de l'estadística

Sí, senyors: sóc una víctima de l'estadística. És ella qui fa que jo estigui sempre fora de lloc: no sé mai on és el cèlebre tros de pollastre que em toca i que es menja un altre. L'estadística enganya. Segons ella, jo, una dona de mitjana edat, de classe mitja (o ja no ho sóc), amb formació universitària, amb experiència laboral, amb un entorn familiar estructurat i amable, amb amistats de tota la vida, amb inclinacions culturals (cinema, literatura, premsa, música, viatges, fotografia... En fi) hauria de tenir feina i fer projectes i gaudir-los. Algú ha decidit que, estadísticament parlant, gent com jo sobra. I gent com tu. I, en canvi, estadísticament parlant, falta gent a llocs ben importants en un Estat del benestar: parleu amb gent que treballi a sanitat o ensenyament. Estadísticament parlant, estan fatal.

Sap greu començar un bloc amb queixes i reclamacions, però és que una persona a l'atur se sent dolguda i desaprofitada. I més quan la persona en qüestió s'ha passat una pila d'anys treballant i està qualificada. La cursa per demostrar la vàlua és desesperant. Les demostracions de talent ens ajudaran a trobar feina? Comptades vegades... Se'ns demanen coneixements i virtuts de tota mena: informàtics, anglès, rus, comptabilitat, ser empàtic, gaudir del treball en equip. I les feines són les que són: mitges jornades, hores intempestives. Precarietat. Es busquen feines i es troben feinetes.