dilluns, 1 de setembre del 2014

A l'Escola d'Adults d'Arbúcies estrenem blog!

A l'Escola d'Adults Municipal d'Arbúcies Ma. Dolors Pons i Esteve, gestionada per Suara Cooperativa, hem estrenat un blog en el qual hi podreu consultar els cursos i les activitats programades. Cliqueu l'enllaç!

http://escolaadultsarbucies.wordpress.com/


dimarts, 20 de maig del 2014

LAS DAMAS CONVERSAN SOBRE EL CRIMEN

Voilà, un blog interessant sobre novel·la negra escrit per dues dames literates, dames estupendes. De qui era la fastuosa opinió que la novel·la negra era banal? Caminar per Atenes amb Jaritos ens proporciona una visió crua sobre la vida quotidiana; conèixer els kibbutz amb Batya Gur ens dóna motius per pensar... A la novel·la negra no hi ha societats amables, no se solen estalviar crítiques per més benestants que siguin els ambients on es desenvolupen les accions. Resulta fàcil deixar-se enganyar pel llenguatge planer que s'hi estila o per la fama de ser entretingudes. Creieu-me: aquesta mena de novel·les vénen armades amb una destral de fulla afilada.
I heus-les aquí, dues dames ─la Lilian Neuman i la Rosa Mora─ que desmenteixen amb els seus articles que la novel·la negra és un gènere menor. Senyores, llarga vida al blog!http://rosamora-lilianneuman.blogspot.com.es/
Si voleu seguir via facebook: www.facebook.com/rosamliliann?fref=ts

diumenge, 23 de març del 2014

QUEREMOS TANTO A JULIO

Voy a romper la monotonía lingüística de esta página porque este verano se ha de invocar necesariamente un evento: cien años del nacimiento de Julio Cortázar. Y también porque, a través de los años, recuerdo con gratitud cierta conversación como solo se puede dar cuando se une juventud,  descubrimiento y  pasión. Porque fue deslumbrante la lectura de los textos de Julio y deslumbrante fue el encuentro de dos niñas que se asomaban al mundo y compartieron, con frescura y sin pudor, la sorpresa de una prosa exigente, juguetona y vital. Momentos que dejaron una estela inolvidable; me viene a la memoria La Autopista del Sur
Por nuestros veinte años, por Amsterdam, por Rayuela, por los cronopios, por los piantados, por Thelonius, por Glenda y por esta foto que tu me enviaste. Va por ti, Fabiana.




dimecres, 23 de maig del 2012

TAXIDÈRMIA*

samarretes grogues
El príncep de Salina volia remoure-ho tot perquè quedés tot igual. Recordeu? "Nosaltres hem estat els lleopards, els lleons..." Que gran! I quina raó tenia: "...després canviarà tot, però pitjor". Ell sabia, malgrat el remenament, que al final, al cim, quedarien les hienes i que la resta seríem ovelles.
La novetat de tot plegat és que el país ha de funcionar al preu que sigui, i la forma que s'ha trobat perquè la cosa rutlli és que els ramats de hienes vagin menjant, amb grans queixalades, les bèsties vives o les seves despulles. Les hienes ho fan tot així: van en grup i, en el cas que ens ocupa, mengen ovelles. I com que ha de ser visible que el país funciona, hem de mantenir la carcassa. La carcassa està cada vegada més buida, però hi és.  Si algú enderroqués l'estructura seria massa evident que passa alguna cosa estranya, que alguns mengen molt i d'altres mengen poc, i seria lleig que els turistes, els prohoms importants i els diplomàtics arribessin a un país amb els edificis a terra, amb tot de cadàvers pudents, desordenats, sense endreçar. No! La carcassa l'hem de mantenir: les autopistes, els edificis de les escoles i dels hospitals, els passejos de mar, els ajuntaments i la Diagonal. L'aeroport, també. I la loteria, que distreu. I la televisió, la Sagrada Família i els taxistes, que donen dinamisme a la ciutat.
D'això se'n diu taxidèrmia: deixar la carcassa buida de sentit, sense alè, amb uns quants òrgans dins perquè no sigui dit. Talment com les escoles: edificis plens de xaiets i unes quantes ovelles... les ovelles que falten les han sacrificat ritualment en honor de les hienes. Cosmètica funerària també seria un nom escaient, però no es pot comparar amb el de taxidèrmia, on va a parar. Perquè el que té el de taxidèrmia és que el cos ha d'aguantar com si fos viu.
No hem de deixar caure l'edifici, encara que estigui una mica esgavellat: potser un dia d'aquests a les hienes les turmentarà l'àcid úric i no es podran moure, potser un dia es moriran d'indigestió o d'un infart fulminant. M'agrada pensar que alguna conseqüència ha de tenir tant esbardellar ovins. I si aquest dia arriba, més val tenir un casalot perquè la feina que ens vindrà a sobre no tindrà ni fi ni compte.

* Taxidèrmia: segons el DIEC, que cito literalment: "Art de dissecar els animals morts donant-los l'aparença de vius". Segons el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana: "Art de preparar els animals morts --pràcticament només els vertebrats-- de manera que presentin el més exactament possible l'aparença dels animals vius". Clavadet.