Camí de l'escola: panoràmica

Camí de l'escola: panoràmica

Camí de l'escola

Molts nens quan van a l'escola veuen un paisatge decebedor: veuen merda. És en un dels camins que van a l'escola, d'acord. Els altres camins estan més nets, és veritat. Però el cas és que un dels camins és un abocador. I què voleu que us digui? A les escoles prediquem contínuament sobre el civisme, sobre l'higiene, sobre el respecte, sobre la solidaritat, sobre el diàleg, sobre l'amabilitat, sobre la democràcia (fins i tot sobre el dret i el deure d'anar a votar. Figureu-vos!), sobre el bon rotllo fraternal i sobre la bondat universal. I què veuen els nens quan van a l'escola? Porqueria. És clar que podem pensar que la gent és pòtola de mena i ho emmerda tot. No ho puc pas negar: la gent és verra. Si les persones no llencessin les deixalles el carrer, el carrer no s'embrutaria solet. Ben cert. Però, i els ferros rovellats? Qui els ha posat? No són pas petits. És impossible que els hagin posat els nens. El cas és que tant si la gent es distreu escampant brutícia com si no, l'autoritat competent hauria de tenir cura de mantindre els carrers nets, sobretot si porten a l'escola. Ja sé que el carrer Astúries pertany a un barri poc elegant, allunyat del centre i que l'autoritat competent prou feina té... Us asseguro que els nens no senten cap vergonya de llençar un paperot, una sabata o un piano en aquest indret: no tenen pas la impressió d'embrutar res, al contrari, renoven la decoració tot fent els colors més vius: ja se sap que a la intempèrie les coloraines s'esvaeixen. De tant en tant, passa un senyor que escombra. És evident que ell, tot sol, no pot treure els ferros ni els plafons de fusta que hi ha a terra: no n'hi ha prou amb una escombra. No disculpo els brètols que escampen mitjons, cues de cigarretes o bosses del macsalsitxa a la vorera. Però vull destacar que hi ha molta, moltíssima gent que se'n guarda prou d'emporcar la via pública. Em sembla, i no voldria pas posar-me impertinent, que part de la responsabilitat és del Consistori: crec que hauria de fotre un cop de mà. Perquè si no, ja m'explicareu quin paperàs hi fem a l'escola clamant com ximplets sobre el civisme i l'ordre i la pulcritud i la feina ben feta i l'esforç. No se'n diu predicar en el desert d'això?