La meva inclinació natural fa que vulgui saber la raó de les coses. Sóc així. Rarament, però, l'aconsegueixo esbrinar perquè sóc una mica tontaina. És la pura veritat. M'agradaria, per exemple, poder-vos explicar per quin motiu els mercats es posen nerviosos i fan pujar i baixar els interessos, de manera que alguns països s'arruïnen. No aventuraré cap interpretació, tot i que tinc alguna sospita. També sorprèn el comportament dels productes: segons el comportament que tingui, posem pel cas, la vedella, el seu preu oscil·larà en el mercat. Em sembla que és una manera de parlar: no dóna pas la impressió que les vedelles siguin especialment perverses, i no em consta que n'hi hagi cap llicenciada en Econòmiques. Tot són misteris. La qüestió noruega és inquietant: si de la plàcida Noruega ha pogut sorgir un ximple tan categòric, imagineu-vos què podem engendrar nosaltres. La llista dels assumptes que em fan pensar és interminable: per què naufraguen els vaixells i els submarins russos? Per què surt a les notícies de TV1 "llendo" i no "yendo" del verb "ir"? Per què tanta sorpresa per les relacions obscenes entre els polítics i l'imperi Murdoch? Per què hi ha gent que no paga els vestits que porta?
Hi ha una cosa que sé del cert: sé per què plou. Plou perquè m'he comprat una regadora. Des que la vaig comprar no l'he fet servir ni una vegada. NI UNA! Tinc quatre testos mal fotuts amb unes floretes suïcides que faci el que jo faci s'entesten en palmar-la. Per regar-les sempre feia servir un pot o una ampolla o qualsevol estri que tingués a mà. I l'altre dia, segur que tenia un dia incoherent, em va passar pel cap comprar una regadora... i heus aquí el resultat! Demà aniré a comprar un paraigua.
